dimecres, 27 d’abril del 2011

El Delishious

Com li vaig prometre ahir a la SERAXX, a qui saludo cada dia quan passo per la seva població, us explico una miqueta de què va el Delicious. Aquest estiu es rumorejava que aviat desapareixeria, però, finalment el va comprar no sé quina empresa i sembla que es mantindrà.

Delicious és un servei de gestió de marcadors socials al web. És a dir permet compartir els webs preferits que tenim desats al nostre navegador amb el món mundial i, sobretot, ens permet accedir als webs preferits des de tot arreu i des de qualsevol ordinador. És una d'aquelles eines al núvol.

A més, Delicious permet categoritzar els marcadors (jo també els classifico als navegadors, els poso en carpetetes: vosaltres no?) Això diuen que és un costum de funcionaris: tot ben classificadet, etiquetadet de manera que després ho poguem trobar fàcilment.
Entreu-hi i ja veureu que és molt fàcil de fer servir, però l'ideal és compartir marcadors amb diverses persones i que es vagi enriquint amb els marcadors de diverses persones (de fet, es poden anar seguint marcadors d'altres usuaris).



Hasta aquí el libro gordo de Petete d'avui! Au, salut i delishious!

COMO ECHO DE MENOS EL SENDERISMO


A ver si me recupero de la rodilla y me voy a senderear, y en breve otra vez a correr con el González....

EL SEMENTAL

Si és que tenim uns polítics que no ens els mereixem!!!

UNA CLIENTA SATISFECHA

dilluns, 25 d’abril del 2011

Aprofitant la Setmana Santa fins a l'últim moment

Ja només ens queda atipar-nos de mona (i de la resta de dinar que l'acompanyi) i, au, demà... a tornar-hi que no ha estat res

Re-pe-ti-mos!

Moments musicals per a un dilluns festiu: bon Dilluns de Pasqua!


diumenge, 24 d’abril del 2011

SUSANITA TIENE UN RATÓN.


Sin comentarios.....
Ara no toca.....
No procede...
Siguiente pregunta....
Demà a les cinc entrenament....

divendres, 22 d’abril del 2011

EL DE LA MANZANA.

Como siempre os quejáis de que sólo pongo música hortera y que no me gusta leer, ni escribir y que la cultura me persigue, pero yo voy más rápido.
Ahora cuelgo esto:

Es un clásico de la motivación, aunque a mi me gusta llamarlo, "LEVÁNTANTE, ANDA y DÉJATE DE TONTERÍAS".
Está jodido de salud, pero está obligando a todo el mundo a poner una manzana en su vida.
Por tanto no hay que quejarse, hay que levantarse y andar.
Para saber más, preguntar a las lisis y a la su, que leen libros sin fotos.
Para saber más con fotos:
Señoras que viven en áticos y le gustan los osos, disfrute de la altura.
Señor oso que les gustan las mujeres, tanto del ático como del entresuelo, ser bisexual, amplia el placer.
Señor con nombre de helado, espabile y escriba.
Señora que quiere vender su piso, paciencia, no es el momento.

AL GRANO

VIVA PAMELA CHU¡¡¡¡

EL MANISERO.

HASTA LOS PÁJAROS TIENE QUE HACER PRELIMINARES......

La vida sense les lisis

Acabo d'enviar invitacions a les lisis. Aquest bloc estava mancat d'alguna cosa. Porto dies donant-li voltes a l'assumpte (i també donant voltes per Girona carregada de trastos, i no parlo de l'Elena ara mateix, però aquesta és una altra història)). He anat a totes les configuracions possibles. L'he editat mil vegades sense trobar el que li faltava. Fins que m'he adonat que no era cap cosa tangible o de disseny, no, el que li manca són les lisis!!!!!

Elles que fins ara vivien tan tranquil.les pensant que la resta de la comunitat ens havíem moderat en la redacció i enviament de mails. Doncs no, la resta de la comunitat dedica els seus esforços al twitter i al bloc. Són esforços de diferents tipus. A Twitter l'Antonio va sol, com un guerriller, fent autèntic terrorisme. La resta ens dediquem a fer veure que no el coneixem massa, intentant fer algun comentari d'un cert nivell per a compensar, i no ho estem aconseguint. Ara mateix la nostra reputació virtual està en un nivell força baix....

I després tenim el bloc. Els objectius primordials per a la seva creació el trobareu a la primera entrada: frenar l'Antonio twittero, deixar de comunicar-nos a trossets (nom antoniano del twitter), tenir espai per les nostres reflexions (i us preguntareu: quines reflexions? No tinc resposta coherent, ho sento) i finalment una mena de club de fans del JA, osito de ponent, un home digno d'admirá !!!!!

I ara que estic escrivint aquest post me n'adono que també hi falta el sr. Polo. Ara mateix li envio una invitació. Sinó aquest bloc estarà mancat de les millors emocions.

Així que nenes i nen, aquí teniu un nou espai de debat, comunicació i per a tot el que vulgueu, que casa meva és casa vostra, si és que hi ha cases d'algú... Benvinguts a casa vostra.



dimecres, 20 d’abril del 2011

VIVIMOS CRITICANDO


Para que luego digan que sólo el soso del Llach hace canciones con mensaje.
Una canción para reflexionar sobre el critiqueo.
El JJ del sexo.

PARA LAS MADRES QUE NO ESTÁN.

Un poco de mal rollo.

ANTONIO MOLINA, EL ANTONIO MÁS GRANDE.

Esto es una canción para pedir perdón.
YO OS PIDO PERDÓN¡¡¡¡

VIVA LA SEMANA SANTA¡¡¡

Esto es una cofradía y lo demás son tonterías.
En el lado oscuro se esta bien, hay galletas y mujeres que te tratan de tú.
El cuarto oscuro está mejor, no hay preliminares y se va a lo que se va, tanto mito, tanto mito del sexo con amor¡¡¡¡


HACIENDA SOMOS TODOS?


Este vídeo me recuerda que tengo que hacer la declaración.
No es tan bueno como los que hacen los osos de ponent, pero para ser del resto del estado patrio no está mal.
Para los que no habéis visto la peli "El hundimiento", de donde esta sacada la escena, es altamente recomendable. Pone los pelos de punta....
Besos a todas las chicas superfemeninas osea con más de dos pechos....

dimarts, 19 d’abril del 2011

Jason

Mi Jason: aquí us el deixo. M'encanta la música. Ahir pensava que si mai ve per aquí, potser vaig al concert (jo no vaig gairebé mai als concerts), però aquest... m'agrada.

Hala, MINUTOS MUSICALES (4,33 exactament)




Bye!

Per cert, estaré uns dies missing: me pirooooooooooooooooooooo!!!!!!!!!!! (y no al ático precisamente) :P Ositos del mundo: passeu-ho bé. Nenes: no feu bondat i, si podeu, feu com jo, a veure món, que són dos dies mal comptats :)

Una mica de cultura violenta

Perquè veieu quin cotxe, quina arma i què m'agradaria fer si pogués... encara que el cotxe no seria l'objectiu.

¡¡Las armas al poder!!

Ja està bé de tanta gominola, de tanta dolçor, de tant amor i companyonia, tanta tendresa i tantes imatges dolces i suaus... anem al que interessa... VISCA LES ARMES!! LEGALITZACIÓ ARMAMENTÍSTICA JA!!!

Feia falta que SERAXX posés una mica d'ordre a tot plegat... Ja veig que us falta una bona mili!!! Aquestes sí que són imatges de debó, que inspiren, que motiven, que generen entusiasme...

Ja veuríeu com el Dios dels antipreliminars (a mi m'agrada més dir-li així) se li anava el mal costum de cridar!!!!

Hombre ja!!!

diumenge, 17 d’abril del 2011

Les gominoles

MINI TORRENTE.


Todos sabemos que la vida es una mierda y al final te mueres, pero cuando te encuentras con estos vídeos la verdad es que te echas unas risas y piensas, bueno tampoco está tan mal.
Gentuza como los que escriben debería pensar en hacer algún vídeo con un toque de humo.
Me imagino a la señora del ático rajando de ella sólo viste ropa que compra en el paseo de gracia.
Que la polienferma, considera que el recorte sanitario le irá bien para su salud, porque así no le detectarán más enfermedades.
Porque hay lobas en Salt si solo hay comida halal.
Es culpa del cambio climático que los osos abandonen sus madrigueras en el Pirineo y tenga que vivir en un zoo prisión en la plana Leridana.
Si Gerona, no tiene un distrito que se llame Gràcia, que cojones hace Su ahí.
Moddel es cultura, culturalidad, interculturalidad, Queen usted que opina.
Sr Robert, que crema dental es mejor la licor del polo o la binaca.
Esto y mucho mas en sus comentarios.

Viva la agente alegre y divertida.



divendres, 15 d’abril del 2011

Ja sóc aquí


No podia ser d'una altra manera: la senyora de l'àtic també és aquí. Hauré de buscar-li una foto de l'àtic per posar en el perfil. Enyoraré trocitos i l'allau de missatges que cada tarda em trobava quan engegava Trocitos d'un senyor que tot ho escriu en majúscules i que no té en compte que a mi em fan molt mal els ullets perquè quan fa mil anys vaig començar a xatejar, navegar i pul·lular per aquí em van dir que allò era cridar i m'ho vaig creure i, per això, malgrat el que us pogueu pensar, jo no crido mai.


Estimats amics: els primers allaus de correus, les pocasoltades d'osito d'Homes BCN, la memorable jornada del 23-M (ai, si m'equivoco) i un munt de coses que s'han produït després ens han fet amiguets i perpetuem ara aquesta amistat en un bloc a noséquantes mans.


Ara... em temo que el dia que us trobi cara a cara o em poso a riure pels descosits o faig veure que no us conec. Us asseguro que jo veig sovint osito number one i quan el veig no deixo de pensar en segons quins comentaris. És hododoso!


Au, MAÑANA MÁS! :-P

EL DIOS DEL SEXO.

Queridas amigas,
este será el rincón donde podéis consultar vuestras dudas sobre el arte del amor.
Largos años de meditación laboral en estos temas me permiten decir con voz alta y clara NO TENÉIS NI PUTA IDEA.
El amor con sexo, está sobrevalorado, echarle valor salir a la calle, buscaros un OSO y dejaros llevar.
Los preliminares están bien, para clasificarse para la UEFA, pero si vas directamente a la champion, eso que te ahorras.
Dejaros llevar, que fluya el amor, como el agua entre los dedos de los pies, que es eso de estar todo el día en trocitos, RT cosas de TIC's, leyendo artículos sosos, sin fotos de bomberos de manguera generosa.
Desconectaros y preguntar, yo os iluminaré........
Vuestra vida ira a mejor y sino siempre os queda......beber, es un remedio clásico....
Arriba la Esteban¡¡¡¡¡

Amics, seguidors, spams i altres espècies

A vegades cal tenir espai suficient per a expressar les idees o per explicar les coses que ens passen o les tonteries que se'ns acudeixen o compartir una estona amb els amics sense que un comptador ens digui fins a on podem arribar. Neix aquest bloc amb l'objectiu de deixar d'escriure, que no de viure, a trossets. I ja posats, res millor que donar-li un nom que a tots ens inspira respecte i carinyo. De fet, si per mi fos, també haguessin estat bé altres noms: la senyora de l'àtic, verdadelabuena, SERA ... entre d'altres. Són sobrenoms que amaguen persones entranyables, companys que deixen de ser-ho per convertir-se en amics, gent a la que admires perquè tenen aquesta capacitat fantàstica de fer millor la teva vida, que hi posen un xic de bogeria (un més que els altres, tot s'ha de dir) i converteixen en sorprenents dies que, si no fos per a ells, podrien acabar sent rutinaris. Però a més, també tenen un punt de saviesa que els fa interessants perquè sempre en pots aprendre coses; perquè són generosos i comparteixen; perquè són honests i no tenen preu...I tot i que a vegades m'agradaria una mica de tranquil·litat reconec que ja no sabria viure sense aquests trossets que m'arriben i em col·lapsen. Així que, malgrat tot, seguiré sent la seva seguidora incondicional.


benvingut!

@elAntonio

Missatge de benvinguda

Aquest serà el bloc de #ositodeponent :)