No podia ser d'una altra manera: la senyora de l'àtic també és aquí. Hauré de buscar-li una foto de l'àtic per posar en el perfil. Enyoraré trocitos i l'allau de missatges que cada tarda em trobava quan engegava Trocitos d'un senyor que tot ho escriu en majúscules i que no té en compte que a mi em fan molt mal els ullets perquè quan fa mil anys vaig començar a xatejar, navegar i pul·lular per aquí em van dir que allò era cridar i m'ho vaig creure i, per això, malgrat el que us pogueu pensar, jo no crido mai.
Estimats amics: els primers allaus de correus, les pocasoltades d'osito d'Homes BCN, la memorable jornada del 23-M (ai, si m'equivoco) i un munt de coses que s'han produït després ens han fet amiguets i perpetuem ara aquesta amistat en un bloc a noséquantes mans.
Ara... em temo que el dia que us trobi cara a cara o em poso a riure pels descosits o faig veure que no us conec. Us asseguro que jo veig sovint osito number one i quan el veig no deixo de pensar en segons quins comentaris. És hododoso!
Au, MAÑANA MÁS! :-P
No se si deu haver més blocs col·lectius, però serà molt divertit veure com funciona aquest. Quan expliquem l'experiència algun dia, a veure si encara crearem escola, haurem de recordar que es va fer per a desactivar a un terrorista de twitter que tenia atemorida a la senyora de l'àtic. I riurem quan alguna persona faci aquella pregunta tonta referent a la incomunicació que pot crear Internet: si quan volem estar sols hem de tancar l'ordinador i les BB !!!!!! És un plaer formar part d'aquest grup selecte, encara que això em suposi passar per boja quan, a la feina, fent un cafè o en qualsevol moment, em posi a riure sola tot llegint un mail, un trosset o, a partir, d'ara el blog.
ResponEliminaJorl, que transparent que sóc! Sí, sí, si Trocitos (m'encanta dir-ne Trocitos ara) ja m'atabalava temps enrere per trobar alguna cosa interessant en aquell maremàgnum de frases, amb l'arribada de @VERDADELABUENA i els seus sequaços... ja estic totalment destarotada.
ResponEliminaA sobre, jo també vaig pel tren partint-me de riure i la gent em mira com si fos boja. M'importa un bledo, que les coses que et fan petar-te de riure s'han d'aprofitar i si em miren, que em mirin (puta envidia, que diria @VERDADELABUENA).
I, sí, sí que hi ha blocs col·lectius, però solen ser seriosos, segur que no els fan per passar aquestes estonetes de riures que COMPARTIM nosaltres.
Au, que tingueu bon dissabte!
Nur, perquè la data i l'hora del bloc no tens res a veure amb la de la vida real? és per nosaltres, perquè cada cop toquem menys de peus a terra?
ResponEliminaNo, no, SU: la data i l'hora no coincideixen perquè qui va crear el bloc no es va molestar a posar-li l'hora del lloc on resideixen tots els seus usuaris! Ara que ets administradora, pots fer-ho tu mateixa :)
ResponEliminaComo me gustan los ositos de goma, me vuelven loco, es una de las razones por la que sigo siendo la obregon con cola de Badalona.
ResponEliminaMe encanta cuando los compro en esa tira que hay que sacarlos uno a uno, ahora cuesta de encontrar te los venden a granel, pero no es lo mismo.
Ahora estoy a la búsqueda de caramelos con sindral, que también venía en tiras, creo que se llamaba saaz. Los vi un día pero la dueña de mi libertad no me dejo comprármelos.......
En fin serafin que el oso leridano que se ha escapado de la vall d'aran ya esta en la red.
BIENVENIDO¡¡¡¡¡¡
Ah, a mi también me encantan. Y en Badalona tenéis una tienda que era mi vicio cuando dejé de fumar: está al carrer del Mar. Oh, que bons els ossitos! :)
ResponEliminaDisculpe señora, en Badalona no dejamos entrar a los marginales del Masnou, solo pueden pasar en tren o en coche por la autopista.
ResponEliminaViva Micacolandia lliure.....
Perdona, Dios de los antipreliminares, si yo puedo residir (de momento) en Badalona, la señora del ático puede pasearse por este, nuestro paseo.
ResponEliminaEa! Algú ho havia de dir!!!